En Bernat i l'Esther faran la cursa de 38km i el Jordi la de 23km. Mentre que l'Eva vindra d'avituallament i animació del equip.
Es tracta d'una cursa d'alta muntanya, amb un paisatges que prometien ser espectaculars, i ja nomès per aixó ja val la pena participar-hi. Per part dels tres corredors, es la cursa de muntanya mes bestia que han fet mai, tant el Bernat, que s'ho pren com un pas previ a la marató de las Tucas, com l'Esther, que s'enfronta al repte esportiu mes gran fins al moment, com el Jordi, que també sera la major distancia mai correguda, amb vistes a la seva primera marató.
La cursa comença diumenge ben d'hora, la previsió no pinta del tot be, i els que fem la llarga decidim sortir amb xubasquero, pel que pugui ser, ja ens el lligarem a la cintura si no fa falta..., hi ha gent de tot, desde maniga curta a seques fins a jaquetes i mochilles.
Els de 38km comencem la cursa a ritme tranquil, ho agafem amb calma, no n'hem fet cap de tant llarga i aixó promet durar minim 6hores, ja apretarem si fa falta mes endavant.
Anem pujant per corriols entre boscos, el paratge es de conte, boscos despejats de pi negre, cauen gotetes i tot esta verd, anem dels ultims pero no passa res, ja cauran al final aixó segur. Passem els primers 10km amb l'Esther passant-ho bastant malament, no s'acaba de trobar be i no sap com anira la resta de la cursa, entren els dubtes de si es podra fer i ha fet el correcte apuntantsi. Peró a mesura que la cursa va enfilant-se anem agafant mes bon ritme, comencem a passar gent i finalment quan ja coronem el pic de màniga ens separem, el Bernat agafa la davantera i l'Esther mante el ritme a la llunyania, ell disfruta a les pujades, apretant les dents i maravellant-se de la immensitat de la muntanya, que es planta davant teu com una paret acollonant, pero aquesta paret al final l'acabes pujant, i quan mes amunt ets, millors son les vistes, i mes ganes tens de seguir forçant la maquina. L'Esther es comença a trobat millor i pot mantenir el ritme dels que te davant, disfrutant a les baixades, tirant-se qual cabreta baixa per les tarteres, i adelantant inclus a les seves rivals directes a les pujades.
Despres d'una baixada on es pot correr tan com el teu cos et permeti, i passar per un fangar que et fa fer malabarismes per evitar acabar de merda fins a la cintura, finalment ve la pujada de font negra, cap de nosaltres esparava que fos tant dura, es fa terriblement llarga i ja portem 25km a les cames, ja no estan per aquestos trotes i es fa pesada, pero un cop mes una vegada a dalt, veure la vall als teus peus et recompensa.
Una vegada coronat font negra ja nomes queda baixar, on l'Eva ens espera amb els seus incofusibles crits d'anim, i camara en ma per retratar les nostres cares de patiment. Fins a arribar al poble de Tirvia de nou i acabar amb un fantastic dinar, satisfets d'haver acabat i amb un ambient molt familiar.
El Jordi per la seva banda també surt amb calma, nomes ha fet una cursa de muntanya i no era ni de bon tros tan dura com aquesta, tot i aixi disfruta molt de la cursa, amb una pujada enboirada pels nuvols, font negra que també se li fa durissima i llarga, tot i no portar tants km a les cames, i tirant-se a la baixada forçant una mica massa els seus delicats genolls, pero l'ocasió s'ho val, i les vistes son la recompensa a aquest esforç.
Finalment a nivell de sensacions el Bernat acaba molt content d'haver-la acabat, un xic massa tocat a les baixades, pero veient factible la marató d'aqui quasi un mes. L'Esther ha fet un esforç titanic acabant la cursa, sentint-se orgullosa d'assolir el repte, i acabant nomes a 10min del seu company d'equip, ens treiem el barret davant la seva força mental. I per ultim el Jordi molt content també d'haverla acabat, en una mes que bona posició, i orgullos d'haver fet el major esforç esportiu fins al moment.
La cursa en sí ha estat impoluta, bona organització, paratges inmillorables, ruta molt ben marcada, i sobretot avituallaments perfectes, molts, ben col·locats, i sobretot, amb voluntaris molt amables i implicats, que fan més facil la cursa pels matats que intentem correr per aquests caminets.
En definitiva, no en dubteu que l'any que be hi tornarem, i de ben segur que serem mes MiU's, i si nosaltres no poguessim, no us la perdeu vosaltres!
Resultats:
| La Ribalera 38km | ||||
| Posició | Participant | Temps | Ritme (min/km) | Comentaris |
| 51 | Bernat Loomans | 6:44:24 | 10:39 | |
| 56 | Esther Farré | 6:56:08 | 10:57 | |
| La Ribalera 23km | ||||
| Posició | Participant | Temps | Ritme (min/km) | Comentaris |
| 68 | Jordi Claramunt | 3:49:16 | 9:58 | |
 |
| Abans de començar les cares sempre son bones, pobres ilusos, no sabiam el que ens venia.. |
 |
| Dorsal d'una MiU Champion |
 |
| Xino xano, xino xano... |
 |
| Ja portem uns 15km i comencem a estar per damunt dels nuvols... |
 |
| Baixades per tirar-se i sentir-se Killian Jornet durant uns moments |
Coronant el pic de Salòria
 |
| Baixades de vertigen |
 |
| Pujant a Font Negra, a tots ens ha faltat de tot, i ens ha sobrat pujada, pero per aixó s'en diuen curses de muntanya no? |
Avituallaments perfectament col·locats, i val la pena parar-se a contemplar el mon als teus peus
La nostra animadora ens espera amb els braços oberts, i nosaltres contents de trobar-la!
Mission Acomplished!!
 |
| Un aplaudiment per una corredora que dia a dia creix, i que tot i estar a punt de trobar el seu limit, encara li queda un trosset mes per empenyer ;) |
http://www.nectarinaatletica.cat/
http://www.trail-aneto.com/
Salut i quadriceps! I no us torreu massa al sol ;)
