Senyor i senyores, des de dissabte 12 de setembre del 2015 hi ha un MiU Runner que es pot dir IronMan.
Faria pagines i pàgines de crònica, començant amb que fa poc més de 5 anys que vaig començar a fer esport, partint de la gandulería total, i amb l'únic objectiu de puguer fer una cursa de 10km de forma decent... Fins a arribar el dia en que estava decidit a celebrar els 30 anys fent un triatló distancia ironman, per demostrar-me a mi mateix que mai he estat tant en forma (tot i que al final ho he fet amb un any de retràs), passant pels moments en que passes de dir això que fan aquesta gent es inhumà, impossible de fer, a somiar en si algun dia series capaç...
Han estat més que 3.8km de nadar, ha estat aprendre a nadar bé, a donar tombs i tombs a les piscines, disfrutant i aprenent d'un esport desconegut per mi.
Ha estat més que 180km de bici, ha estat jornades interminables de bicicleta de carretera cap a Lleida i tornar, voltant la Segarra, l'anoia, la conca, l'urgell,... Amb una gran afició també a la btt i sobretot amb gran companyia voltant camins, corriols i carreteres.
I sobretot ha estat més que 42km, ho han estat perquè no es començava amb les cames fresques, perquè quan penses que ho faràs et preguntes si ets boig, ho ha estat pels entrenaments sota la calor de l'estiu, pero gaudint del que més m'agrada fer.
I així ja puc dir, després de 12h, que soc un Ironman, Challenge Almere-Ámsterdam ha estat el triatló escollit, pel país, pel terreny i per les dates, i ha sigut un gran encert.
El dia en si va començar amb no gaires ganes de posar-me a l'aigua, a les 7:30, a 16ºC, peró una vegada dins, apretant les dents per sortir del embrollament i la batalla campal que es genera a cada inici de triatló, fins a enganxar un ritme còmode i trobar el meu carril, quan portava uns 2km em vaig tornar a trobar envoltat de gent i em va entrar mareig, vaig pensar que era pel fred, vaig frenar una mica i buscar una zona tranquil·la, fins a recuperar-me i tornar a apretar. Vaig nadar molt bé, confiat i amb la sensació d'anar ràpid. Finalment 1h8min, primer repte superat amb nota!
Vaig fer una transició molt tranquil·la, quasi 10min, agafo la bici, equipat amb una camiseta tèrmica i un paravent perquè la temperatura no anava a pujar més de 20ºC, des de de l'inici vaig anar incomode amb la bici, amb mal d'esquena fins al km 100, i després amb punxades al genoll que em feien pensar que no podria córrer. Tothom m'avançava, inclús els de la distancia mes curta, que havien començat una hora mes tard, no vaig poguer disfrutar-ho gaire, tot i que el recorregut era molt bonic, volant per damunt del dic, i carreteretes on si volies podies fer mitges molt altes. Finalment 6h12min, bon temps per haver anat tant malament.
Amb ganes de començar a córrer i veure com em sentia, faig una transició rapideta, i surto a córrer, els meus ja son aquí, la família m'anima, ara si que si! Vaig còmode, inclús a la primera volta em passen els que anaven 3ers i veig que no em treuen massa distància, miro el rellotge i veig que vaig a 4'25, ieps, cuidao! Freno de mano que sinó acabarem malament... Faig la primera meitat sense parar de córrer, inclús penso que puc fer una 4rta volta corrent, però començo la 4rta volta (de 6), i paro a caminar una mica al avituallament, la meva doneta m'espera, m'acompanya i m'anima ^^. A partir d'aquí comença el calvari d'aquella volta, puc córrer al trote cotxinero, però quan caminava em marejava moltíssim, fins al punt d'haver de apoyar-me als arbres per por a caure, decideixo prendrem un altre gel i això em refa una mica i a partir d'aquí ja puc anar corrent entre avituallament a un ritme molt tranquil però corrents, i caminant als avituallaments. Fent la primera mitja en menys de 2h i la marató finalment amb 4h32min
I així arribo a la meta final, finisher!! 12h07min (tot i que al rellotge em posa 11h58min :P ) Arribats a aquest punt les llàgrimes costen de contenir, content d'acabar i content d'haver arribat aquí, en tots els sentits de la frase :)
Pro tal com diuen, val més una imatge....
Faria pagines i pàgines de crònica, començant amb que fa poc més de 5 anys que vaig començar a fer esport, partint de la gandulería total, i amb l'únic objectiu de puguer fer una cursa de 10km de forma decent... Fins a arribar el dia en que estava decidit a celebrar els 30 anys fent un triatló distancia ironman, per demostrar-me a mi mateix que mai he estat tant en forma (tot i que al final ho he fet amb un any de retràs), passant pels moments en que passes de dir això que fan aquesta gent es inhumà, impossible de fer, a somiar en si algun dia series capaç...
Han estat més que 3.8km de nadar, ha estat aprendre a nadar bé, a donar tombs i tombs a les piscines, disfrutant i aprenent d'un esport desconegut per mi.
Ha estat més que 180km de bici, ha estat jornades interminables de bicicleta de carretera cap a Lleida i tornar, voltant la Segarra, l'anoia, la conca, l'urgell,... Amb una gran afició també a la btt i sobretot amb gran companyia voltant camins, corriols i carreteres.
I sobretot ha estat més que 42km, ho han estat perquè no es començava amb les cames fresques, perquè quan penses que ho faràs et preguntes si ets boig, ho ha estat pels entrenaments sota la calor de l'estiu, pero gaudint del que més m'agrada fer.
I així ja puc dir, després de 12h, que soc un Ironman, Challenge Almere-Ámsterdam ha estat el triatló escollit, pel país, pel terreny i per les dates, i ha sigut un gran encert.
El dia en si va començar amb no gaires ganes de posar-me a l'aigua, a les 7:30, a 16ºC, peró una vegada dins, apretant les dents per sortir del embrollament i la batalla campal que es genera a cada inici de triatló, fins a enganxar un ritme còmode i trobar el meu carril, quan portava uns 2km em vaig tornar a trobar envoltat de gent i em va entrar mareig, vaig pensar que era pel fred, vaig frenar una mica i buscar una zona tranquil·la, fins a recuperar-me i tornar a apretar. Vaig nadar molt bé, confiat i amb la sensació d'anar ràpid. Finalment 1h8min, primer repte superat amb nota!
Vaig fer una transició molt tranquil·la, quasi 10min, agafo la bici, equipat amb una camiseta tèrmica i un paravent perquè la temperatura no anava a pujar més de 20ºC, des de de l'inici vaig anar incomode amb la bici, amb mal d'esquena fins al km 100, i després amb punxades al genoll que em feien pensar que no podria córrer. Tothom m'avançava, inclús els de la distancia mes curta, que havien començat una hora mes tard, no vaig poguer disfrutar-ho gaire, tot i que el recorregut era molt bonic, volant per damunt del dic, i carreteretes on si volies podies fer mitges molt altes. Finalment 6h12min, bon temps per haver anat tant malament.
Amb ganes de començar a córrer i veure com em sentia, faig una transició rapideta, i surto a córrer, els meus ja son aquí, la família m'anima, ara si que si! Vaig còmode, inclús a la primera volta em passen els que anaven 3ers i veig que no em treuen massa distància, miro el rellotge i veig que vaig a 4'25, ieps, cuidao! Freno de mano que sinó acabarem malament... Faig la primera meitat sense parar de córrer, inclús penso que puc fer una 4rta volta corrent, però començo la 4rta volta (de 6), i paro a caminar una mica al avituallament, la meva doneta m'espera, m'acompanya i m'anima ^^. A partir d'aquí comença el calvari d'aquella volta, puc córrer al trote cotxinero, però quan caminava em marejava moltíssim, fins al punt d'haver de apoyar-me als arbres per por a caure, decideixo prendrem un altre gel i això em refa una mica i a partir d'aquí ja puc anar corrent entre avituallament a un ritme molt tranquil però corrents, i caminant als avituallaments. Fent la primera mitja en menys de 2h i la marató finalment amb 4h32min
I així arribo a la meta final, finisher!! 12h07min (tot i que al rellotge em posa 11h58min :P ) Arribats a aquest punt les llàgrimes costen de contenir, content d'acabar i content d'haver arribat aquí, en tots els sentits de la frase :)
Pro tal com diuen, val més una imatge....
Pre Cursa, arribada al mòn civilitzat, peró precisament anavem a reunir-nos amb centenars de bojos..
Comença el dia, ara ja no hi ha volta entrere...
Com a casa :P
Es va patir, pero amb uns grans suporters que ajuden i fan que tot sigui més fácil, cada volta tenia ganes de retrobar-mi ^^
Gràcies als dos, hem compartit entrenaments, hem compartit sentiments, i m'heu aguantat. Merci!!!
Finisher!!!
Bedank Familie!! En special bedank aan Marco en Mieke, jullie zijn de echt ironmans, super-familie!
I gracies també als MiU Runners per acompañar-me durant el camí
Loomans Triathletes!!
I ara, a descansar s'ha dit... ;)
