Senyors
i senyores, avui fa una setmana que dos MiU Runners vam fer Cavalls
dels Vent, una de les rutes trail per excel·lència del nostre país,
dins el top 3 de les rutes per etapes junt amb carros de foc i la
porta del cel diria jo. Un dels reptes mes ben parits que em fet fins
al moment.
El
Bernat i l'Esther es van atrevir, aprofitant el bon temps d'aquesta
tardor.., a fer-la amb dos dies.
Sobren
les paraules per descriure el recorregut, impressionant,
espectacular, recorrent tot tipus de paisatges i contrastos, des de
creuar corriols i pistes dins del bosc mes frondós de pi negre o
fagedes, fins a altiplans a 2500m on el vent set emporta, passant per
crestes pedregoses, un tomb a la serra del cadi-moixeró que et fa
gaudir de cada racó de la muntanya.
Es
tracta d'un circuit d'uns 85km amb un desnivell positiu de 5200m,
però com que ho fem fora de temporada, em tingut que afegir 16km i
600m de desnivell positiu per l'allotjament, no passa res, que ens
han de fer uns km de mes, aixi estirem cames pel camí ample
pensavam...
La
ruta la comencem a Coll de Bena, i des d'un principi ja es
espectacular, començant amb baixada per corriol entre boscos, el que
ens permet córrer quasi fins a Greixer, salvant la pujada dels
empedrats, que ja ens avisa que els mes de 5000m d+ en algun moment
han d'aparèixer. A partir de Greixer comença a enfilar-se la cosa,
fins al refugi del rebost encara anem entre boscos i rierols,
sortejant arrels i admirant els colors de la tardor, a partir d'aquí
encarem el niu de l'àliga, pujada a la que anavam advertits però
que sens fa molt curta i ens dona ànims, sobretot al veure que el
refugi esta obert tot l'any i podem fer un aquarius (no som de
cervesa com la majoria quan veu l'anunci de moritz). A partir d'aquí
comença un dels trams mes espectaculars, carenant la serralada, a
cavall entre crestes esquerpes de pedra, boscos d'avet i prats d'alta
muntanya, i sempre amb el mon als teus peus, paisatges que queden a
la retina...
Anem
alternant fortes baixades amb planejades fins arribar al refugi del
serrat de les esposes, ja nomes queda la baixada al poble de Riu de
Cerdanya, l'Esther va molt sencera tot i portar mes de 50km i 3500m
d+ a les cames, però el Bernat ja comença a estar pel arrastre, ja
fa estona que somia amb la dutxa i el sofà...
Finalment
arribem al Alberg de La Rectoria de Pedra, on estem de luxe, tenim
tot l'alberg per a nosaltres i ens tracten com a reis, tracte
immillorable, menjar com a reis i habitacions perfectes, un 10! Mil
gracies a la Dolors, recomanem aquest lloc a tothom ;) Albert
La Rectoria de Pedra
El
segon dia es canvien les tornes, el Bernat esta bastant recuperat
però l'Esther se'n sent del tibial anterior, a partir d'aquí les
baixades seran un calvari per ella, però a collons no la guanya
ningú...
A
diferencia de la primera etapa aquesta es una mica mes curta i amb
menys desnivell, però comença amb pujada, em de recuperar l'alçada
que haviam perdut per baixar al poble. Fins al refugi de prat
d'aguiló anem alternant planejades amb tobogans de pujada i baixada,
sempre entre boscos d'avet i pi negre, i amb la companyia de cavalls
i vaques, que encara no han baixat de les pastures (d'aquí el nom
suposo). Dinem amb aquest refugi i comencem una pujada molt ben
parida, tant per la seva duresa com per les seves vistes, amb
l'afegit d'una tramuntanada que ens feia moure amb feina per aguantar
l'equilibri.. , i una vegada dalt, al pas dels gasolans, s'estén
davant nostre una de les millors vistes que jo he vist mai, una
planicie on hi hauria d'haver un cim, rodejada dels cims i crestes
del cadi-moixeró, a punt per travessar-la corrent, que, tot i que el
vent s'esforçava en alentir-te el ritme, et feia gaudir com mai de
la cursa, inclús m'encarava contra el vent amb cara de rabia,
desafiant-lo, i sota el meu parer, aquell dia, el vam vèncer..
A
partir d'aquí comença la baixada, primer pronunciada per corriol i
després per pista que ens permet córrer, una vegada mes, amb la
vall als nostres peus, arribats al refugi lluís estasen comencem a
vislumbrar el final, el final es aprop, i anem sobrats de temps per
fer les 36h. Però de lluís estasen al gresolet fem els 2km mes
llargs de la ruta, amb una baixada molt pronunciada i tècnica, que
ens impedeix córrer i on l'Esther s'ha de batallar amb la seva cama
i amb si mateixa per treure forces d'on ja no n'hi ha per poguer
continuar, passem ràpid l'ultim refugi del Gresolet i fem l'ultima
pujada a ritme per finalment planejar fins al cotxe, arribem tocats,
molt tocats, però arribem! I a mes a mes fent-ho amb menys de 36h,
per poc, però repte aconseguit!!
Una
ruta ideal per disfrutar de la muntanya, ja sigui corrent o caminant,
amb uns paisatges impressionants i del mes variats, inoblidable.
100%
Recomanable si estimes la muntanya
Imatges:
Comença l'aventura!
Els empedrats
Veieu aquells prats de darrere, per alla correrem, i fins als pobles del fons..
Baixem que ja s'acaba la primera etapa!
Segon dia, dia de contrastos...
Cavalls del Vent, repte aconseguit!
PD:
I mentre uns eram a la muntanya, a la mitja de Mollerussa teniam una
única representant MiU Runner, i es que la Mercè es va presentar a
fer la cursa de 5km en honor al club. I va tenir que suar "la
gota gorda" ja que es va adonar que no duia el xip 5min abans
del tret de sortida, corre a buscar-lo i a començar darrera
l'ambulància per anar remuntant i fer un sub 30', com si d'un F1 es
tractes, sortint de boxes en comptes de l'engraellat de sortida,
enhorabona per la bona cursa feta Mercè!