dijous, 5 de juny del 2014

Pedals Pedraforca

El cap de setmana  passat, 4 bikers aventurers (3 MiU Runners i un en procés de fitxatge) van afrontar el repte de fer la ruta Pedals del Pedraforca. En Marc, en Carles, en Bernat i l’Adrià van quedar de bon matí a Guissona.

Tots puntuals a la cita menys l’Adrià... Què li deu passar que tarda tant? Al cap de 10 minuts apareix amb les mans ensangonades, una rascada a la barbeta i el genoll pelat. El paio, només sortir de casa, havia tastat l’asfalt de Guissona ja que se li havia entortolligat la motxilla a la roda davantera provocant-li una caiguda. Comencem bé!!

Carreguem els cotxes i ens acostem a casa seva per a fer una cura d’urgència abans de marxar. Ja el tenim apedaçat! Carretera i manta! Ens dirigim cap a Port del Comte on deixarem les motxilles ja que farem nit al Refugi del Bages. La Clara i en Toni ens reben amb els braços oberts i ens ensenyen l’habitació on deixem les motxilles. Grata impressió del refugi i dels seus llogaters.

No hi ha temps per perdre! Cap al cotxe i direcció a Gósol (punt de sortida de la ruta). Els paisatges des del cotxe són fantàstics! Al cap de 45 minuts som al punt de partida. A l’oficina de pedals de pedraforca ens rep un xicot trempat que ens dóna les bosses i 4 consells. Dins la bossa hi ha fins i tot un fuet!! Anem cap al parking on descarreguem bicis i ens preparem per començar l’aventura. Algun que altre ja li fot queixalada al fuet! 

Fem foto abans de sortir i som-hi que el temps està ennuvolat i no pinta massa bé. Comença la ruta amb tranquil•litat i amb algun que altre descuit. En Bernat al cap d’uns 3 km s’adona que s’ha deixat el dinar al cotxe. Gira cua i la resta anem tirant xino xano. Comença la cosa costa amunt per pista prou bona amb vistes al Pedraforca. Escapa alguna goteta però poca cosa. Coronem el primer coll i afrontem una baixada amb molt de fang que ens deixa les bicis, les cales i les sabates ben marrons.

Ens anem aturant per veure si apareix el Bernat però no es veu... Anem tirant pel bosc fins arribar a un encreuament que ens porta cap a un corriol. Marquem l’encreuament amb bastons per al Bernat. Corriol tècnic on l’Adrià treu a lluir la seva depurada tècnica i ens deixa enrere. Sortim del corriol i més pujada! Ens agafa el Bernat i aprofitem per fer alguna foto d’uns prats verds fantàstics!

Seguim pedalant fins al primer punt de control. Ens rep un home amb una criatura en braços que fa pinta a estranger. Segellem els llibres de ruta i fem via! Duríssima pujada per terreny pedregós que intentem fer pujats damunt la bici però ens obliga a posar peu a terra en algun trosset. Aquí ens trobem varis bikers que també fan la ruta. N’hi ha algun que treu la llengua! Coronen en Bernat i en Carles i esperen els companys que se’ls fa dura la pujada.

Llarga i pedregosa baixada que acaba en un corriol llarg, per dins un bosc. Molt maco el lloc! Aquest corriol ens durà fins a la Coma on pararem a dinar. Gran accés a la Coma per unes escales amb travesses de tren que relliscaven un munt i que se’ns van fer eternes.  Tram de pujada dura per accedir al Restaurant on ens segellaran els llibrets. Ja hem fet gana per dinar. Traiem els entrepans, demanem beure i cap a dinar. Mentre estem dinant apareix la colla que havíem trobat anteriorment i es demanen uns entrepans de llonganissa amb formatge que foten molt bona pinta. Un d’ells fa l’acudit del cap de setmana... Se’n va dins una cabina de telèfons a trucar amb el mòbil i diu: truco des d’aquí que hi ha més cobertura! Quin crack!

Un del grup ens comenta que la pujada que marca el llibre de ruta és molt dura i que caldria fer-la a peu ja que el terra està en mal estat. Ens genera dubtes... mirem un mapa que hi ha a peu de carretera i decidim anar per carretera fins a les fonts del Cardener i allà veurem què hi ha. Gran lloc! Preciós! Ben cuidat i aigua per tot arreu! Preguntem a un home que no ens aclareix res sobre el camí de pujada.

Agafem la carretera fins a un encreuament on hi ha una pista asfaltada. Consultem el GPS i ens decidim a pujar per aquí. Són 6,5 km de pujada duríssima fins a Port del Comte. En Carles comença valent i va fent cara amunt. En Bernat comença més suau i va retallant la distància amb en Carles fins que s’ajunten tots dos per fer l’últim tram de pujada fins sortir a la carretera que els durà fins al Refugi. En Marc i l’Adrià s’ho prenen més en calma i van fent al seu ritme. Arribem al refugi amb l’esquena força tocada ja que la pujada era molt exigent i tot i portar plat petit i la corona més gran calia fer força per avançar.

Comentant amb el responsables del refugi per on havíem pujat, es posen les mans al cap i ens diuen que és més dur el que hem fet nosaltres que lo que marcava el llibre de ruta. Netegem les bicis amb aigua per treure el fang i les desem. Bé, ara ja està fet i toca una bona dutxa i a sopar. El Marc sospita que ha punxat... però ho mirarem demà.

En Carles, com és tradició, es renta el culot a la pica i el posa a estendre (l’endemà el tindria fresquet ja que a la nit tanquen la calefacció i no s’eixuga del tot). Dutxes curioses ja que si no les obries totes l’aigua sortia bullint... algun que altre fotia uns crits!!

Per sopar ens deixen triar entre varis primers i varis segons i postres. Tot un luxe! Escollim plats i gaudim d’un bon sopar. Tot estava boníssim!! I ens deixen repetir i tot! Gran Refugi i millors persones! Fem una mica de tertúlia i cap a dormir. Al Carles li toca “ballar amb la més lletja”... i és que té en Bernat a la llitera de sobre i no para quiet en tota la nit! Semblava un intermitent (ara dreta, ara esquerra). Al final acaba dormint poc però suficient per afrontar el dia següent. La resta tenen una nit plàcida.

A les 7:30 toca diana, ens vestim i anem cap al menjador on tenim la taula a punt per esmorzar. Torrem pa i l’acompanyem amb embotit, nocilla, melmelades, etc. Sucs, cafès, aigua, llet, Cacau, etc. Un bon tip!! Agafem tot el que necessitem, canviem la roda del Marc per una que trobem per allà i ens disposem a afrontar la segona jornada.

Comencem forts ja que hem d’afrontar l’ascens fins a 2200 m al pas de l’Estivella. Anem pujant per la carretera primer i després per camí per mig de paratges que alguns ja coneixem de fer raquetes de neu però que no deixen de sorprendre’ns per la seva gran bellesa. Coronem el port i ens toca afrontar un llarg descens (16 km) fins al poble de Tuixen.

Baixada espectacular per pista força pedregosa. Ens aturem abans d’arribar a les pistes de Tuixent per veure les vistes des del refugi de l’Arp. Precioses vistes del Pirineu!! Seguim el descens fins la carretera on trobem un avituallament d’una pedalada ciclista que molt amablement ens conviden a tastar. No podíem pas fer un lleig als pastelets que hi havia...

Seguim el descens per pista fins a trobar un corriol que ens decidim a fer i on queda clar que l’Adrià és un gran baixador i no li fa por res. Acabem el corriol i seguim per pista fins a Tuixent on hi fan la fira de Trementinaires. Molta gent i gran ambient al poble. Segellem els llibrets al bar i seguim fent via per camí de baixada fins que comença l’inici de l’ascensió cap a Fórnols on dinarem.

Ascensió no massa dura per camí bo amb vàries paelles fins arribar al poble. Guardem les bicis i ens entaulem. Bon menjar i bon postre per 15 eurets. Ben tips i cap a tornar-hi que ens queden uns 30 km fins a meta. Seguim per carretera fins a Cornellana on una mica després comença la penúltima ascenció de la ruta.

Uns 6,5 km de pujada, al principi força dura que després suavitza una mica però que ja pesa a les cames. En Carles comença valent i el Bernat va agafant ritme fins que l’agafa i van junts fins dalt de tot del Coll de Jovell a uns 1700 metres d’alçada. En Marc (amb molt mal d’esquena) i l’Adrià (també tocat de l’esquena i de les ferides del primer dia) van fent al seu ritme fins coronar.

Boniques vistes del Pedraforca des de la Llunyania. Reposem una mica i ens decidim a afrontar el descens que ens durà fins al bonic poble de la Josa del Cadí amb l’església al capdamunt. El descens és per pista amb força paelles que fan gaudir molt al Carles i a l’Adrià que prenen una mica d’avantatge en el descens ja que el Marc i el Bernat no són massa de baixades.

Arribem al poble i afrontem l’última part de la ruta per carretera més o menys planera fins arribar a l’inici de l’ascens al coll de Josa. Són uns 2,5 km al 6% de mitja amb algunes paelles on el percentatge era més important.

En Bernat, veient que ja quedava poc per acabar es posa rotllo contrarrellotgista damunt la Canyon i a tope fins dalt. En Carles va pujant al seu ritme sense estressar-se massa fins a coronar. Allà tots dos esperem a l’Adrià que arriba cansat i dolorit de l’esquena però amb prou bona cara. Poc després arriba en Marc corrent amb la bici al costat! Quina imatge! Crec que tremolava el terra i tot! Segons ell, la seva esquena havia superat el llindar del dolor... però com un home, corrent cap amunt!

Després del reagrupament, ens llencem carretera avall fins al poble de Gòsol gaudint de la baixada i oblidant tots els patiments d’aquests dos dies. Sí, sí, ja som al final de l’aventura. Ho hem aconseguit!

Orgullosos ens dirigim a l’oficina per recollir el que ens havíem guanyat amb el nostre esforç: El Mallot de finishers dels Pedals del Pedraforca. El xicot trempat del primer dia ens felicita i ens fa vàries fotos que recordarem durant molts anys.

No ens encantem gaire i carreguem les bicis al cotxe que ens queda un llarg camí de tornada. Ens aturem al Refugi del Bages a recollir les motxilles i acomiadar-nos del Toni i de la Clara. Gràcies per tot nois!! Encantadors!!

Seguim direcció Guissona i al cap d’una mica més d’una hora arribem al punt de partida. Ens acomiadem els uns dels altres i a dormir aviat que demà toca pencar.

Un gran cap de setmana practicant esport enmig de paratges naturals fantàstics i amb la millor companyia. Aviat rumiarem la propera! Salut i pedals!!

Imatges:
Preparació de les maquines, cada un es prepara com vol..
 

Comença l'aventura!

Coronem la primera pujada amb cara i ulls
Uns descansen..
 

I altres cremen la carbonilla..
 
 

Baixades que tels posen per corbata i pujades que te fan suar de valent!
 

 

 

 

 

 

Les cames s'han de cuidar


 Escaletes per pujar a la Coma, una bona manera de fer gana!
 


 Arribada al refugi del Bages, en un entorn inigualable
 

Per treure el mal gust de boca deixat als descensos, n'hi ha un que al arribar se'n va a córrer costa amunt
 I el paisatge val tot l'esforç que suposa ;)
 

Vam passar molt bona nit al refugi, tot i que algun va patir mes que d'altres...

Sortim el segon dia i amunt que fa pujada!
 

 

Les vistes valen la pena per això
 


 

 

Coronem sota la tossa pelada, i baixem per les pistes de tuixent
 


Vistes des del refugi de l'Arp

Corriols ben parits entre els boscos, cada un te el seu estil alhora d'afrontar-los...
  
   




La bestia del descens..
 

 Arribada a Fornols, punt d'avituallament entre valls ^^

Poques averies mecàniques, però a algú havia de tocar..
 
Altres miren com treballe el personal ¬¬

Creuant la bici per gaudir dels últims kms...

Coll de Jovell, mires a esquerra i es espectacular..

Mires a la dreta i es encara mes espectacular..

Arriben els titans..
 
 

Baixada per disfrutar..

Ultima pujada, coll de Josa

 
 

Foto finish. Pedals del pedraforca fets!
 

Ultima parada al refugi que millor ens ha atés, merci!