Triatló Internacional de Balaguer 2014

Senyors i senyores, diuen que l'home es l'únic animal capaç de caure dos cops a la mateixa pedra, ho confirmo, dissabte 30 d'Agost el Bernat va tornar a caure a la mateixa pedra, el Triatló Internacional de Balaguer, en distancia half-ironman.

I es que en el meu camí d'aconseguir algun dia l'objectiu d'ironman, s'ha d'anar acumulant experiència, i que millor que Balaguer, on vaig fer el meu primer half, per tornar-hi i treure l'espineta del córrer que em va quedar.

Aquest any començava mes tard, i es preveia una arribada a les fosques, amb un temps no tan caluros que ajudaria als participants.

Tot i que l'entreno no era ni de bon tros millor que als altres triatlons fets fins al moment, fent 0 entrenaments específics, i passant per un estiu amb vacances, lesions i malalties, jo sempre tinc l'esperança que el fondo es va guanyant a base de temps i constància, i no tant en un o dos mesos abans, com diuen, tot suma ;)

Dissabte em presento, per una vegada, amb temps de sobres per preparar la parafernàlia del triatló, tinc quasi una hora i mitja i cada vegada tinc mes controlat el tema material (tot i que jo em canvio de dalt a baix a cada transició), així que tinc temps de visitar als meus seguidors number one i tot a la seva torre de st Llorenç i descarregar tensions (WC).

L'hora arriba, em disfresso (neoprè, gracies Marc ;) ), salutacions a la resta de family i amics que tinc la sort de que em venen a veure i animar, saludo al crack d'en dani, i cap al aigua falta gent.

Començo el triatló sense massa confiança, com he dit he fet molt pocs entrenaments específics, aquella setmana he fet 1 sol entreno de 5km perquè he tingut el coll inflamat, i recordant l'any passat..., tot plegat fa que vegui venir un patiment considerable.

Però començo a nadar i em trobo còmode, al principi hòsties per tots costats, tothom vol nar pel seu carril, però senyors si toqueu dur no son algues, son triatletes que també volen un carril >_<. Al cap de 200m veig que vaig amb el peloton, un grup molt nombrós, i trobo un carrilet que sembla que m'ha de portar a la boia, passem la primera boia i veig que vaig al capdavant d'aquest grup i per davant tinc terreny despejat, no et flipis penso, al teu ritme, però al meu ritme vaig deixant el grup enrere i apropant-me al de davant, fins que el pesco quan deviam nar per mig recorregut, decideixo mantenir-me darrere, tot i que aquí la avantatja d'anar a l'estela es mes aviat nul·la comparat amb el mar... Aixi em mantinc fins a l'ultima boia, on fan anar paral·lel a la costa, i començo a xocar amb els braços contra algues enormes, mes que algues, semblava que tenia un bosc sota meu, no podia enfonsar el braç sense enredar-mi allí dins, aixi que fent braçades de pam i picant de peus tan com podia per sortir d'allà, arribem a la sortida, ho he fet be crec, però no se si passara factura picar tant de peus..

Començo la bici i a la recta fins a Gerb no passo ningú, menjo una barreta i m'apreparo per la pujada, amb calma que això serà llarg. A la pujada de Vilanova comença lo meu, vaig fent al meu ritme, tot i que ja noto els quàdriceps i això no es bona senyal, però vaig còmode i adelantant gent quasi sense parar. Segueixo aixi fins coronar Ager, a la baixada em sorprèn que nomes em passen 2 o 3 corredors, vaig be, perquè l'any passat el primer mel vaig creuar quan encara estava pujant a Ager, aquest any mel he creuat quan ja estava a mitja baixada...

Seguim així fins a Tartareu, durant el bucle vaig perseguint a un triatleta que tinc al punt de mira, però em costa mes de 10km acabar d'atrapar-lo, però quan l'atrapo començo a sentir fred, calfreds, i se que fa calor, no hauria de tenir fred, noi afluixa perquè sinó aixo pot acabar malament, i quede una mitja marató. Així que afluixo el ritme i sumant-hi que la baixada no es lo meu, em comencen a passar ciclistes, no m'importa, fins aquí he disfrutat, a partir d'ara farem el que podrem.

Això, el mur no mel treu ningú, i el disfrutarè, i aixi va ser, enrampant-se els quàdriceps a cada pedalada, vaig pujar donant tot el que quedava, amb la gran animació que tenia, no podia defraudar!

Comença el córrer i vaig molt mes cansat del que esperava, però puc córrer relativament be, miro el rellotge i vaig massa ràpid 4'30, afluixa boig, no em va calguer repetir-ho, i a partir del km 4 el ritme ja baixa quasi a 6min/km i d'aquí no es va moure. Vaig anar tota la cursa a ralentí, les voltes sem feien eternes, tenia la sensació que cada volta feia mes de 10km, i n'havia de fer 3.5 >_<.

Aquest any però el problema no era dolor de lumbars, eren les cames que ja no podien, i el cansament em castigava la ment sense treva, hi havia estones que pensava, va amb aquest ritme aguantes ve, però acabava demanant l'hora per parar a caminar a l'avituallament, on menjava plàtan, taronja, un gel, aigua i aquarius, to pal cuerpo! Em refeia mitja volta mes i un altra mitja de patiment...

Sort dels ànims que tenia cada vegada que passava pel pont, merci Carles, Judit, Marc, Marina, Carlos, Eva, Xavi, Laura, Bart, Paula, Roger, Artur, los meus MiU Runners, que no fallen mai i als que els hi estic eternament agraït, i també al Jordi Cos, que deunido les ganes que hi va posar en animam ;) De veritat, pot semblar una ruqueria, però sense vosaltres el mes segur es que al km 8 hagués parat i a tomar pel sac.

Finalment vaig acabar, poguent apretar l'ultim km, i sense rampes, cosa molt important! Baixant el temps de l'any anterior, tot i haver-hi mes metres de natació, i a priori, sense cap lesió, puc estar mes que orgullós.

En fi, un any mes, Finisher!!!, i avui puc dir que a molta honra, si hi ha un lloc on aquesta paraula "finisher" cobra valor, aquest lloc es Balaguer. I de ben segur que si al principi he dit que l'home es l'únic animal que cau dos cops a la mateixa pedra, estic segur que encara hi haurà un tercer cop per ensopegar-hi ;)

El camí de l'ironman es va definint, i tot que es un camí molt dur, "sarna con gusto no pica =)"

Resultats:

VIII Triatlo Internacional Balaguer 2014
Posició	Participant	Temps	T1	T2	T3	Comentaris
119	Bernat Loomans	5:53:28	0:32:40	03:33:23	02:01:22

Imatges:

 El moment s'aprope, per fora tot es riure, per dins, sort n'hi ha del neopre...

 

Sortida aglomerada i campi qui pugui..

 

Ens anem trobant be al nostre ritme...

    

Surto bufan ja, pero a diferencia del any passat, puc correr recte ^^

  

Transicio lentota pero no ve d'un mintut..

 

Comença el disfrute sobre rodes :)

  

Vaig millor del que esperava

El mur, ideal per rebentar el que queda de quadriceps i treure la rabia que portes dins

 

I comença el patiment, el que millor porto es on mes pateixo, s'haura de fer mirar aixó

  

I per fi, FINISHER!!!!!!

S'ha patit, pero no men penedeixo, aixó em fa feliç

I no puc deixar d'agrair als acompanyants i animadors, amics i familia. MIL GRACIES!!!!

 

 

Triatlo Tarragona 2014

Amb una mica de retard pero abans que vingui la propera, us passo la cronica del ja podriam dir triatlo familiar anual :P
Igual que l'any anterior a Gava, aquest toc tocava Tarragona, el diumenge 10 d'agost dos MiU Runners ens aventuravam a un nou triatlo Olimpic. Aixi ens presentavam a quarts de 7 el Bernat i el Bart al port de Tarragona, disposats a fer 1500m nadant, 40km amb bici de carretera i 10km corrent.
El triatlo estava distribuit en manigues de sortida, i donat que ens vam inscriure molt aviat, el Bernat es va flipar una mica i va posar una marca que ara segurament no assoliria, i sortia amb la primera manega (8a.m.), mentre que el Bart sortiria a la tercera (11a.m.). Fet que feia que ens poguessim animar i fotografiar mutuament durant tota la cursa, i que preveiam patiriam molta calor, doncs va resultar que aquell diumenge va ser el mes caluros del estiu que portem.
La cursa en si va estar molt ben organitzada, amb un gran punt a favor el disposar d'un aparcament gratuit just al costat dels boxes, bons avituallaments i circuits ben definits i prou distrets, tot i la mania dels triatlons de fer voltes i voltes, 2 nadant i 4 en bici i corrent...
La cursa del Bernat va anar força be, nadant em sentia comode i podia anar al meu ritme sense massa entrebancs, fet que a vegades em dongues la sensacio que anava o dels primers o dels ultims, perque no estava acostumat a anar tant tranquil, va resultar que anava per la meitat, la bici tambe be donat que no vaig trobar un grup nombros, i practicament tota la cursa vam anar un grupet de 3, amb noves incorporacions que s'anaen despenjant, inclus una volta la varem fer amb els capdavanters que ens van atrapar al final de la segona volta i vam veure que podiam seguirlos-hi el ritme :P, al correr es on mes por tenia, degut a la lesió del besso de feia poques setmanes, pero tot i notarlos carregats en un principi vaig poder correr be i acabant en un temps mes que decent, complint l'objectiu de baixar de les 2h 30min.
La cursa del Bart per la seva banda no va començar tant be, tot i que va nadar comode i al seu ritme també, l'orientació li va fallar i va anar fent mes metres dels que calia, costant molt mantenir la trajectoria cap a les boies i havent de rectificar cada dos per tres, sortint dels ultims de la natació. A la bici en canvi va agafar un bon grupet i va poguer remontar posicions i fer una molt bona mitja, i a la part de correr, el seu fort, tenia el gran handicap de correr a les 2 del migdia, amb la calor que feia..., fet que li afecta molt, pero que en aquesta ocasio s'ho va pendre amb calma i va acabar amb un molt bon temps també, satisfet i havent disfrutat de tota la cursa i les seves disciplines.
Així vam fer un nou triatlo, amb tot el show que aquests comporten, disfrutant molt de tots els trams, sabent que en les transcicions som uns negats, pero tampoc busquem mes que divertirnos i donar tot el que poguem.
I de ben segur que aquesta tradició no la pararem ja ;)
Resultats:

Triatlo de Tarragona 2014
Posició	Participant	Temps	T1	T2	T3	Comentaris
160	Bernat Loomans	2:20:32	0:28:43	01:00:05	00:45:03
400	Bart Loomans	2:49:23	0:40:47	01:07:37	00:52:58

Imatges:

Comença el triatló, al agua patos!

 

 

Secor Bici, intentant aguantar el ritme dels bons...

 

Secor Run, de menys a mes ;)

 

Sortida Bart, bona col·locació inicial...

 

L'estil es correcte, nomes falla l'orientació ;)

 

 

Les transicions no es lo nostre, tenim massa feina..

 

Sector Bici, quin professional!

 

Un fondista infiltrat...

 

Finisher!!

 

PD: I dintre d'unes hores, un servidor se'n va a Balaguer. Creueu els dits pels matats que dissabte 30 a la tarda faran el half de balaguer!!

Salut i quadriceps ;)

La Ribalera

Diumenge 29 de juny, Tirvia, un petit poble situat al pirineu del pallars, tres MiU Runners es presenten a fer la primera cursa del circuit correpallars, i una de les mes dures diria jo.
En Bernat i l'Esther faran la cursa de 38km i el Jordi la de 23km. Mentre que l'Eva vindra d'avituallament i animació del equip.
Es tracta d'una cursa d'alta muntanya, amb un paisatges que prometien ser espectaculars, i ja nomès per aixó ja val la pena participar-hi. Per part dels tres corredors, es la cursa de muntanya mes bestia que han fet mai, tant el Bernat, que s'ho pren com un pas previ a la marató de las Tucas, com l'Esther, que s'enfronta al repte esportiu mes gran fins al moment, com el Jordi, que també sera la major distancia mai correguda, amb vistes a la seva primera marató.
La cursa comença diumenge ben d'hora, la previsió no pinta del tot be, i els que fem la llarga decidim sortir amb xubasquero, pel que pugui ser, ja ens el lligarem a la cintura si no fa falta..., hi ha gent de tot, desde maniga curta a seques fins a jaquetes i mochilles.
Els de 38km comencem la cursa a ritme tranquil, ho agafem amb calma, no n'hem fet cap de tant llarga i aixó promet durar minim 6hores, ja apretarem si fa falta mes endavant.
Anem pujant per corriols entre boscos, el paratge es de conte, boscos despejats de pi negre, cauen gotetes i tot esta verd, anem dels ultims pero no passa res, ja cauran al final aixó segur. Passem els primers 10km amb l'Esther passant-ho bastant malament, no s'acaba de trobar be i no sap com anira la resta de la cursa, entren els dubtes de si es podra fer i ha fet el correcte apuntantsi. Peró a mesura que la cursa va enfilant-se anem agafant mes bon ritme, comencem a passar gent i finalment quan ja coronem el pic de màniga ens separem, el Bernat agafa la davantera i l'Esther mante el ritme a la llunyania, ell disfruta a les pujades, apretant les dents i maravellant-se de la immensitat de la muntanya, que es planta davant teu com una paret acollonant, pero aquesta paret al final l'acabes pujant, i quan mes amunt ets, millors son les vistes, i mes ganes tens de seguir forçant la maquina. L'Esther es comença a trobat millor i pot mantenir el ritme dels que te davant, disfrutant a les baixades, tirant-se qual cabreta baixa per les tarteres, i adelantant inclus a les seves rivals directes a les pujades.
Despres d'una baixada on es pot correr tan com el teu cos et permeti, i passar per un fangar que et fa fer malabarismes per evitar acabar de merda fins a la cintura, finalment ve la pujada de font negra, cap de nosaltres esparava que fos tant dura, es fa terriblement llarga i ja portem 25km a les cames, ja no estan per aquestos trotes i es fa pesada, pero un cop mes una vegada a dalt, veure la vall als teus peus et recompensa.
Una vegada coronat font negra ja nomes queda baixar, on l'Eva ens espera amb els seus incofusibles crits d'anim, i camara en ma per retratar les nostres cares de patiment. Fins a arribar al poble de Tirvia de nou i acabar amb un fantastic dinar, satisfets d'haver acabat i amb un ambient molt familiar.
El Jordi per la seva banda també surt amb calma, nomes ha fet una cursa de muntanya i no era ni de bon tros tan dura com aquesta, tot i aixi disfruta molt de la cursa, amb una pujada enboirada pels nuvols, font negra que també se li fa durissima i llarga, tot i no portar tants km a les cames, i tirant-se a la baixada forçant una mica massa els seus delicats genolls, pero l'ocasió s'ho val, i les vistes son la recompensa a aquest esforç.
Finalment a nivell de sensacions el Bernat acaba molt content d'haver-la acabat, un xic massa tocat a les baixades, pero veient factible la marató d'aqui quasi un mes. L'Esther ha fet un esforç titanic acabant la cursa, sentint-se orgullosa d'assolir el repte, i acabant nomes a 10min del seu company d'equip, ens treiem el barret davant la seva força mental. I per ultim el Jordi molt content també d'haverla acabat, en una mes que bona posició, i orgullos d'haver fet el major esforç esportiu fins al moment.
La cursa en sí ha estat impoluta, bona organització, paratges inmillorables, ruta molt ben marcada, i sobretot avituallaments perfectes, molts, ben col·locats, i sobretot, amb voluntaris molt amables i implicats, que fan més facil la cursa pels matats que intentem correr per aquests caminets.
En definitiva, no en dubteu que l'any que be hi tornarem, i de ben segur que serem mes MiU's, i si nosaltres no poguessim, no us la perdeu vosaltres!
Resultats:

La Ribalera 38km
Posició	Participant	Temps	Ritme (min/km)	Comentaris
51	Bernat Loomans	6:44:24	10:39
56	Esther Farré	6:56:08	10:57
La Ribalera 23km
Posició	Participant	Temps	Ritme (min/km)	Comentaris
68	Jordi Claramunt	3:49:16	9:58

Imatges:

Abans de començar les cares sempre son bones, pobres ilusos, no sabiam el que ens venia..

Dorsal d'una MiU Champion

Xino xano, xino xano...

Ja portem uns 15km i comencem a estar per damunt dels nuvols...

Baixades per tirar-se i sentir-se Killian Jornet durant uns moments

 

Coronant el pic de Salòria

Baixades de vertigen

Pujant a Font Negra, a tots ens ha faltat de tot, i ens ha sobrat pujada, pero per aixó s'en diuen curses de muntanya no?

 

Avituallaments perfectament col·locats, i val la pena parar-se a contemplar el mon als teus peus

  

La nostra animadora ens espera amb els braços oberts, i nosaltres contents de trobar-la!

Mission Acomplished!!

Un aplaudiment per una corredora que dia a dia creix, i que tot i estar a punt de trobar el seu limit, encara li queda un trosset mes per empenyer ;)

I ara, tot i que alguns MiU Runners ens agafem unes vacances a l'altra banda del toll, la resta no paren, i aquestes son algunes de les que segur que ens hi trobareu:
http://www.nectarinaatletica.cat/
http://www.trail-aneto.com/

Salut i quadriceps! I no us torreu massa al sol ;)