MiU Runners: Triatló Internacional de Balaguer 2014

Senyors i senyores, diuen que l'home es l'únic animal capaç de caure dos cops a la mateixa pedra, ho confirmo, dissabte 30 d'Agost el Bernat va tornar a caure a la mateixa pedra, el Triatló Internacional de Balaguer, en distancia half-ironman.

I es que en el meu camí d'aconseguir algun dia l'objectiu d'ironman, s'ha d'anar acumulant experiència, i que millor que Balaguer, on vaig fer el meu primer half, per tornar-hi i treure l'espineta del córrer que em va quedar.

Aquest any començava mes tard, i es preveia una arribada a les fosques, amb un temps no tan caluros que ajudaria als participants.

Tot i que l'entreno no era ni de bon tros millor que als altres triatlons fets fins al moment, fent 0 entrenaments específics, i passant per un estiu amb vacances, lesions i malalties, jo sempre tinc l'esperança que el fondo es va guanyant a base de temps i constància, i no tant en un o dos mesos abans, com diuen, tot suma ;)

Dissabte em presento, per una vegada, amb temps de sobres per preparar la parafernàlia del triatló, tinc quasi una hora i mitja i cada vegada tinc mes controlat el tema material (tot i que jo em canvio de dalt a baix a cada transició), així que tinc temps de visitar als meus seguidors number one i tot a la seva torre de st Llorenç i descarregar tensions (WC).

L'hora arriba, em disfresso (neoprè, gracies Marc ;) ), salutacions a la resta de family i amics que tinc la sort de que em venen a veure i animar, saludo al crack d'en dani, i cap al aigua falta gent.

Començo el triatló sense massa confiança, com he dit he fet molt pocs entrenaments específics, aquella setmana he fet 1 sol entreno de 5km perquè he tingut el coll inflamat, i recordant l'any passat..., tot plegat fa que vegui venir un patiment considerable.

Però començo a nadar i em trobo còmode, al principi hòsties per tots costats, tothom vol nar pel seu carril, però senyors si toqueu dur no son algues, son triatletes que també volen un carril >_<. Al cap de 200m veig que vaig amb el peloton, un grup molt nombrós, i trobo un carrilet que sembla que m'ha de portar a la boia, passem la primera boia i veig que vaig al capdavant d'aquest grup i per davant tinc terreny despejat, no et flipis penso, al teu ritme, però al meu ritme vaig deixant el grup enrere i apropant-me al de davant, fins que el pesco quan deviam nar per mig recorregut, decideixo mantenir-me darrere, tot i que aquí la avantatja d'anar a l'estela es mes aviat nul·la comparat amb el mar... Aixi em mantinc fins a l'ultima boia, on fan anar paral·lel a la costa, i començo a xocar amb els braços contra algues enormes, mes que algues, semblava que tenia un bosc sota meu, no podia enfonsar el braç sense enredar-mi allí dins, aixi que fent braçades de pam i picant de peus tan com podia per sortir d'allà, arribem a la sortida, ho he fet be crec, però no se si passara factura picar tant de peus..

Començo la bici i a la recta fins a Gerb no passo ningú, menjo una barreta i m'apreparo per la pujada, amb calma que això serà llarg. A la pujada de Vilanova comença lo meu, vaig fent al meu ritme, tot i que ja noto els quàdriceps i això no es bona senyal, però vaig còmode i adelantant gent quasi sense parar. Segueixo aixi fins coronar Ager, a la baixada em sorprèn que nomes em passen 2 o 3 corredors, vaig be, perquè l'any passat el primer mel vaig creuar quan encara estava pujant a Ager, aquest any mel he creuat quan ja estava a mitja baixada...

Seguim així fins a Tartareu, durant el bucle vaig perseguint a un triatleta que tinc al punt de mira, però em costa mes de 10km acabar d'atrapar-lo, però quan l'atrapo començo a sentir fred, calfreds, i se que fa calor, no hauria de tenir fred, noi afluixa perquè sinó aixo pot acabar malament, i quede una mitja marató. Així que afluixo el ritme i sumant-hi que la baixada no es lo meu, em comencen a passar ciclistes, no m'importa, fins aquí he disfrutat, a partir d'ara farem el que podrem.

Això, el mur no mel treu ningú, i el disfrutarè, i aixi va ser, enrampant-se els quàdriceps a cada pedalada, vaig pujar donant tot el que quedava, amb la gran animació que tenia, no podia defraudar!

Comença el córrer i vaig molt mes cansat del que esperava, però puc córrer relativament be, miro el rellotge i vaig massa ràpid 4'30, afluixa boig, no em va calguer repetir-ho, i a partir del km 4 el ritme ja baixa quasi a 6min/km i d'aquí no es va moure. Vaig anar tota la cursa a ralentí, les voltes sem feien eternes, tenia la sensació que cada volta feia mes de 10km, i n'havia de fer 3.5 >_<.

Aquest any però el problema no era dolor de lumbars, eren les cames que ja no podien, i el cansament em castigava la ment sense treva, hi havia estones que pensava, va amb aquest ritme aguantes ve, però acabava demanant l'hora per parar a caminar a l'avituallament, on menjava plàtan, taronja, un gel, aigua i aquarius, to pal cuerpo! Em refeia mitja volta mes i un altra mitja de patiment...

Sort dels ànims que tenia cada vegada que passava pel pont, merci Carles, Judit, Marc, Marina, Carlos, Eva, Xavi, Laura, Bart, Paula, Roger, Artur, los meus MiU Runners, que no fallen mai i als que els hi estic eternament agraït, i també al Jordi Cos, que deunido les ganes que hi va posar en animam ;) De veritat, pot semblar una ruqueria, però sense vosaltres el mes segur es que al km 8 hagués parat i a tomar pel sac.

Finalment vaig acabar, poguent apretar l'ultim km, i sense rampes, cosa molt important! Baixant el temps de l'any anterior, tot i haver-hi mes metres de natació, i a priori, sense cap lesió, puc estar mes que orgullós.

En fi, un any mes, Finisher!!!, i avui puc dir que a molta honra, si hi ha un lloc on aquesta paraula "finisher" cobra valor, aquest lloc es Balaguer. I de ben segur que si al principi he dit que l'home es l'únic animal que cau dos cops a la mateixa pedra, estic segur que encara hi haurà un tercer cop per ensopegar-hi ;)

El camí de l'ironman es va definint, i tot que es un camí molt dur, "sarna con gusto no pica =)"

Resultats: