Cavalls del Vent

Senyors i senyores, avui fa una setmana que dos MiU Runners vam fer Cavalls dels Vent, una de les rutes trail per excel·lència del nostre país, dins el top 3 de les rutes per etapes junt amb carros de foc i la porta del cel diria jo. Un dels reptes mes ben parits que em fet fins al moment.

El Bernat i l'Esther es van atrevir, aprofitant el bon temps d'aquesta tardor.., a fer-la amb dos dies.

Sobren les paraules per descriure el recorregut, impressionant, espectacular, recorrent tot tipus de paisatges i contrastos, des de creuar corriols i pistes dins del bosc mes frondós de pi negre o fagedes, fins a altiplans a 2500m on el vent set emporta, passant per crestes pedregoses, un tomb a la serra del cadi-moixeró que et fa gaudir de cada racó de la muntanya.

Es tracta d'un circuit d'uns 85km amb un desnivell positiu de 5200m, però com que ho fem fora de temporada, em tingut que afegir 16km i 600m de desnivell positiu per l'allotjament, no passa res, que ens han de fer uns km de mes, aixi estirem cames pel camí ample pensavam...

La ruta la comencem a Coll de Bena, i des d'un principi ja es espectacular, començant amb baixada per corriol entre boscos, el que ens permet córrer quasi fins a Greixer, salvant la pujada dels empedrats, que ja ens avisa que els mes de 5000m d+ en algun moment han d'aparèixer. A partir de Greixer comença a enfilar-se la cosa, fins al refugi del rebost encara anem entre boscos i rierols, sortejant arrels i admirant els colors de la tardor, a partir d'aquí encarem el niu de l'àliga, pujada a la que anavam advertits però que sens fa molt curta i ens dona ànims, sobretot al veure que el refugi esta obert tot l'any i podem fer un aquarius (no som de cervesa com la majoria quan veu l'anunci de moritz). A partir d'aquí comença un dels trams mes espectaculars, carenant la serralada, a cavall entre crestes esquerpes de pedra, boscos d'avet i prats d'alta muntanya, i sempre amb el mon als teus peus, paisatges que queden a la retina...

Anem alternant fortes baixades amb planejades fins arribar al refugi del serrat de les esposes, ja nomes queda la baixada al poble de Riu de Cerdanya, l'Esther va molt sencera tot i portar mes de 50km i 3500m d+ a les cames, però el Bernat ja comença a estar pel arrastre, ja fa estona que somia amb la dutxa i el sofà...

Finalment arribem al Alberg de La Rectoria de Pedra, on estem de luxe, tenim tot l'alberg per a nosaltres i ens tracten com a reis, tracte immillorable, menjar com a reis i habitacions perfectes, un 10! Mil gracies a la Dolors, recomanem aquest lloc a tothom ;) Albert La Rectoria de Pedra

El segon dia es canvien les tornes, el Bernat esta bastant recuperat però l'Esther se'n sent del tibial anterior, a partir d'aquí les baixades seran un calvari per ella, però a collons no la guanya ningú...

A diferencia de la primera etapa aquesta es una mica mes curta i amb menys desnivell, però comença amb pujada, em de recuperar l'alçada que haviam perdut per baixar al poble. Fins al refugi de prat d'aguiló anem alternant planejades amb tobogans de pujada i baixada, sempre entre boscos d'avet i pi negre, i amb la companyia de cavalls i vaques, que encara no han baixat de les pastures (d'aquí el nom suposo). Dinem amb aquest refugi i comencem una pujada molt ben parida, tant per la seva duresa com per les seves vistes, amb l'afegit d'una tramuntanada que ens feia moure amb feina per aguantar l'equilibri.. , i una vegada dalt, al pas dels gasolans, s'estén davant nostre una de les millors vistes que jo he vist mai, una planicie on hi hauria d'haver un cim, rodejada dels cims i crestes del cadi-moixeró, a punt per travessar-la corrent, que, tot i que el vent s'esforçava en alentir-te el ritme, et feia gaudir com mai de la cursa, inclús m'encarava contra el vent amb cara de rabia, desafiant-lo, i sota el meu parer, aquell dia, el vam vèncer..

A partir d'aquí comença la baixada, primer pronunciada per corriol i després per pista que ens permet córrer, una vegada mes, amb la vall als nostres peus, arribats al refugi lluís estasen comencem a vislumbrar el final, el final es aprop, i anem sobrats de temps per fer les 36h. Però de lluís estasen al gresolet fem els 2km mes llargs de la ruta, amb una baixada molt pronunciada i tècnica, que ens impedeix córrer i on l'Esther s'ha de batallar amb la seva cama i amb si mateixa per treure forces d'on ja no n'hi ha per poguer continuar, passem ràpid l'ultim refugi del Gresolet i fem l'ultima pujada a ritme per finalment planejar fins al cotxe, arribem tocats, molt tocats, però arribem! I a mes a mes fent-ho amb menys de 36h, per poc, però repte aconseguit!!

Una ruta ideal per disfrutar de la muntanya, ja sigui corrent o caminant, amb uns paisatges impressionants i del mes variats, inoblidable.

100% Recomanable si estimes la muntanya

Imatges:

Comença l'aventura!

 

 Els empedrats

 

Veieu aquells prats de darrere, per alla correrem, i fins als pobles del fons.. 

 Baixem que ja s'acaba la primera etapa!

 

Segon dia, dia de contrastos...

 

 

Cavalls del Vent, repte aconseguit!

PD: I mentre uns eram a la muntanya, a la mitja de Mollerussa teniam una única representant MiU Runner, i es que la Mercè es va presentar a fer la cursa de 5km en honor al club. I va tenir que suar "la gota gorda" ja que es va adonar que no duia el xip 5min abans del tret de sortida, corre a buscar-lo i a començar darrera l'ambulància per anar remuntant i fer un sub 30', com si d'un F1 es tractes, sortint de boxes en comptes de l'engraellat de sortida, enhorabona per la bona cursa feta Mercè!