MiU Runners: 33 Maraton Divina Pastora Valencia

Si senyor, el diumenge 17 ens presentàvem a València per a fer la 2na marató de l'any, de la temporada, i de la vida de fet :P

Primer disculpeu per la parrafada, però una marató s'ho mereix crec, si més no, jo em quedo més tranquil.

Els MiU Runners vam fer una sortida familiar, on el Bernat acompanyaria el Bart i el Miquel a la seva segona marató, i el Roger, la Paula i la Mercè es solidaritzarien amb els 10km paral·lels, una festa del running a València.

Tot i que el temps es preveia fred i plujós, al final i per sort, ni l'un ni l'altre, no podiam demanar millor clima per córrer, fresqueta pro sense aigua ni vent, una meravella!

La cursa començava a les 9 vora la ciutat de les arts i les ciències, i allà es on haviam de tornar tots plegats per creuar la meta al final d'una espectacular passarel·la sobre l'aigua.

Es una cursa molt ben organitzada, sense trobar-nos cues enlloc, únicament destacar la pega de que es van acabar les talles de les camisetes, però sempre hi ha algun però. I uns recorreguts molt bonics, ràpids, animats i amb moltíssim de suport de la gent de València, un 10 per a ells!

Anem per parts, la Paula i la Mercè sortien de darrera, amb poca preparació i per part de la Paula inclús sense cap intenció d'acabar-la, però els ànims de la gent i el distret recorregut, més el recolzament de la Mercè, van fer que totes dues acabessin la cursa sense problemes, amb un temps gens dolent i un molt bon sabor de boca.

Per la seva part el Roger també estava a l'expectativa de quin temps faria, sabia que no estava ràpid degut a la lesió que va patir durant l'estiu, però estava disposat a donar-ho tot, i així va ser, va sortir davant i va fer un molt bon temps quedant-se també amb molt bones sensacions i content de la cursa feta.

I per ultim el Bernat, que corria afrontava la seva segona marató sense massa convenciment, si ve muscularment es trobava força millor que a la de Barcelona, ara tenia més lesions i no feia la pinta d'acabar be la cosa, de fet els últims 15 dies abans de la marató portava acumulats la friolera de 20km, amb l'esperança de que un descans previ ajudaria a descarregar les lesions dels genolls, peu i periostitis, i sabent que poca forma es perdria aquests dies.

Comença la marató, la intenció es anar a 5' i intentar apropar-nos a les 3h 30min, els primers km sembla que hauria d'anar més sobrat, no m'acabo de trobar còmode, però passats 4 o 5km ja vaig còmode, segueixo anant més ràpid del que toca, passo els 10km pensant que si al 20 em trobo així nirem be, passo el 20 pensant que si el 30 em segueixo trobant igual nirem mes que be, però quan m'apropo al km 30 ja veig que no arribaré amb les mateixes sensacions al 40, els quàdriceps ja comencen a apretar, i se que patiré, tot i que llavors encara vaig molt be, i porto un ritme de 4.50'min/km, em sobra temps. Arriba el km 32 i passo al Bart, que s'ha trobat el mur al km 28, tot i estar molt en forma i portar un bon entrenament, el mur avegades no avisa. I a partir d'aquí comença el meu adebacle, tot i estar molt content perquè les lesions es comporten, els quàdriceps son roques, costa molt córrer, tinc la sensació d'haver d'esprintar, però tothom em va passant...

Els últims km els faig amb molt de patiment, forço la maquina a tot lo que es pot, se la causa, falta d'entrenament, i precisament per aquesta raó em permeto el luxe de forçar, perquè se quines conseqüències hi hauran, i se com posar-hi remei la pròxima vegada. Al km 35 em passa la llebre del 3:30, i em ve al cap el que he pensat al colocarme a la sortida per davant seu, "si la llebre no em passa abans del km 35 u tinc fet", perquè tant content estaria fent un 31 que un 39. Els últims km batallo amb mi mateix per no parar, no pot ser que després de patir tant faci un temps pitjor que a BCN, no puc perdre tot el temps que he guanyat per nar massa forçat parant-me, sentiria una sensació d'esforç malgastat que no vull tenir. Tinc la sensació que aviat m'atraparà la llebre del 3:45...

Finalment arribo amb un temps molt més bo del que em penso, 3:32:35, ole jo!, no podia donar més. Arribo sota mínims, m'he de recolzar a les baranes, marejat, sense puguer caminar gaire estona seguida, i amb rampes per tot el cos, músculs que no sabia ni que es podien arribar a enrampar, cosa que fa que haguem de tornar cap al hotel amb taxi, no hi ha collons d'arribar caminant.

Mort, però feliç

Resultats:

33a Marató de Valencia 2013
Posició	Participant	Temps	Ritme
3331	Bernat Loomans	3:32:35	5:02	Millor marca personal! New MiU Record!


Carrera Divina Pastora Valencia 10km
Posició	Participant	Temps	Ritme (min/km)
409	Roger Martí	42:18	4:14
6677	Paula Loomans	1:11:41	7:10
6678	Mercè Guàrdia	1:11:41	7:10