Primer de tot demanar disculpes per la gran parrafada, pero per un esdeveniment així ho necessitava escriure, jo ja em dono per satisfet només per poguer descriure-ho.
Dissabte 1 de juny a Balaguer, el Bernat es va enfrontar si no al que més, un dels reptes esportius més besties al que mai s'ha enfrontat, un triatló en la distància de mig ironman.
Per davant teniam 1.9km de nadar (que finalment es va quedar amb 1.1km), 90km de bicicleta i 21km corrent, i darrera quedava l'entrenament seguit desprès d'un lleuger descans al acabar la meva primera marató.
Nedar ho feiam al pantà de Sant llorenç, amb aigües que rondaven els 14º i l'aigua molt plena d'algues, fet que va provocar que es retallessin 800m del previst. Com sempre vaig arribar justet de temps i només va donar per deixar-ho tot als respectius boxes, enfundar-se el neoprè i a l'aigua s'ha dit.
El circuit eren dues voltes i mitja, de les quals la primera es va fer molt costa amunt, vaig sortir massa endavant i vaig tenir que apretar molt les dents si no volia que em passessin per damunt la marabunta de tios que de segur sabien nedar més que jo. Despres vaig poguer nedar al meu ritme i vaig acabar prou b, posició 104 amb un temps de 17:30.
Sortim del aigüa i la falta de costum fa que vaig "bambolejant" per la catifa, marejat com una sopa i faltant-me l'aire, transició tranquila perqué no ve d'un minut, i surto amb la bici saludant a tota l'afició que va fer l'esforç de venir i animar-nos.
A la recta cap a Gerb molta gent em passa amb la bici, de fet jo no passo a ningú que recordi, pero penso que tranquils, a Gerb ja ens trovarem, deixem que les cames es despertin.
Al arribar a Gerb me n'enrecordo d'un detall, el dia abans vai rentar la bici i ara el disc de darrera no frena, merda, no puc deixar-ho com a incognita fins a la baixada, aixi que apreto el fre i pedalo amb força a la primera pujada del circuit, al principi era com si no l'apretes, pro la calor i la velocitat fa que amb 2min ja estigues calent, llestos, ja podem estar tranquils.
A la pujada vaig fent al ritme que em vaig marcar, no baixar de 14km/h, i vaig adelantant, aqui la bici importa poc, inclus els meus desarrollos de btt hibrida em poden fins i tot beneficiar.
Al arribar a dalt ja em mantinc mes o menys a les mateixes posicions, vaig atrapant gent a les pujades, i em guanyaven distancia als plans i les baixades. Durant el tram de bici vaig disfrutar molt, veia que podia i, tenint present que desprès s'hauria de correr, podia anar avançant i defensant-me bé. Un circuit duret, amb alguna que altra pujada que et regalen perqué si, pero agradable a la vista, i amb un temps quasi perfecte. I a més a més teniam animació particular a dos o tres punts del circuit, que encara dona més força.
Arrivem a Balaguer desprès de fer el mur de la creu on em tornen a esperonar els companys, anem prou b, les cames encara no fan figa, em canvio pensant altre cop que no ve d'un minut, pantalones, camiseta de tires, i al toro.
La primera volta la faig acompanyat de mun pare, que em va frenant, jo ja no porto el garmin, s'ha mort al km65 de la bici, aixi que vaig per sensacions. Preguntem a un triatleta que atrapem a quin ritme nem, 4.50 diu, ojooo, nem massa ràpids. I efectivament, a la segona volta el ritme comença a decaure, i desprès de fer un paron per buidar el canari, ja no reprenem el ritme que teniam, vaig lent, molt lent. Continuo una volta mes acompanyat fins que ens avisen que està prohobit (aixó del triatló te massa normatives i prohibicions, que segons la meva opinió, només serveixen per fer-ho mentalment més dur, i no ajuda gaire a enganxarse-hi...), a partir d'aqui comença el calvari en solitar, tot i tenir molta claca darrere, animant practicament cada 2km. Em feia molt mal les lumbars i les abdominals, desprès de la segona volta vaig marejat, sento que caure estes a terra, però els amics i familiars que han vingut a veurem, no han vingut a veure com un tio tira la tovallola, i jo tampoc m'he apuntat per retiram, poc a poc i nar fent, d'avituallament en avituallament. A cada avituallament parava a beure tan com pugués, mullar-me, i caminar uns metres, em refeia, i pensava que al següent potser no caldria parar, aquest pensament durava 500m, despres tornava a frisar que arrivés l'avituallament.
Finalment arriva l'esperada 4rta volta, decideixo que igualment, a falta d'1km, també he de parar al avituallament, desprès vec que he fet be, perquè a la recta finalissima, a falta de 200m, vull apretar com sempre per acabar-ho de donar tot, i la cama eskerra comença a enrampar-se a cada passa, "ara no" crido, pero la cama a la seva, amb rampes o sense, ara no es pot afluixar, i arribo a meta amb 6h 02min. Content, molt content d'arribar senser, i tot i haver patit com mai, l'orgull que sento de mi mateix, i de tots els qui creuen aquesta meta, no te límits.
Una vegada més donar les gràcies a tots els que m'han acompanyat, animat fotografiat i refotografiat, no tothom vindria a llençar una tarda animant a uns atletes que en alguns moments s'arrosseguen per terra, i durant tantes hores com dura aquest event. MERCI! Merci al Carles, a l'Ester, a la Laura, al Jaume, a la Nuria, al Bart, a la Merce, al Jordi, al Marc, al Javier, a l'Ingrid, a la Judit, al Dani, al Jaume, al Albert. I merci als companys Xavi, Adrià, Joan, Alba que vam viure els dies previs de preparació i aquell dia varem patir junts, que en alguns moments no calia ni dirigins la paraula, ja saviam pel que estavam passant. En definitiva, merci a tots, sol no es pot fer, per molt que les normes de la federació s'hi escarrassin!
Una gran experiencia que si be aquella tarda a les 8 del vespre no ho veia gens clar, ja començo a veure la pròxima, que només que sigui igual de gratificant que aquesta, ja serè més que feliç.
Resultats:
|
| 172 |
Imatges:
13:50, falten 10min perqué comenci l'infern
Els novatos de Tàrrega amb aixó del triatló estem a punt
Sortida, cames i peus a tort i a dret, no hi ha miraments..
Sembla que sapigui nedar i tot, i xupant càmara (a part de tragar algues..) :P
Sortida del aigua
Primera transició, la màquina es a punt per rodar
Rodant pel montsec
Mur de la creu
Comença el correr, tot pintava molt feliç
Segona volta, comença el calvari
Tal com diuen, les imatges s'expliquen millor que les paraules
Sort de la fantastica companyia que animava, acompanyava i immortalitzava l'efemeride
I així vam aguantar fins al final, com vam poder, amb el poc cap que quedava..
Recta final
C'est finni! Repte aconseguit!!!. Ou Yeah!
La derrota del victoriós
Merci a tots i totes, i a tots els que no van estar a la foto també faltaria més!
