Si
senyor, el diumenge 17 ens presentàvem a València per a fer la 2na
marató de l'any, de la temporada, i de la vida de fet :P
Primer disculpeu per la parrafada, però una marató s'ho mereix crec, si més no, jo em quedo més tranquil.
Els
MiU Runners vam fer una sortida familiar, on el Bernat acompanyaria
el Bart i el Miquel a la seva segona marató, i el Roger, la Paula i
la Mercè es solidaritzarien amb els 10km paral·lels, una festa del
running a València.
Tot i
que el temps es preveia fred i plujós, al final i per sort, ni l'un
ni l'altre, no podiam demanar millor clima per córrer, fresqueta pro
sense aigua ni vent, una meravella!
La
cursa començava a les 9 vora la ciutat de les arts i les ciències,
i allà es on haviam de tornar tots plegats per creuar la meta al
final d'una espectacular passarel·la sobre l'aigua.
Es
una cursa molt ben organitzada, sense trobar-nos cues enlloc,
únicament destacar la pega de que es van acabar les talles de les
camisetes, però sempre hi ha algun però. I uns recorreguts molt
bonics, ràpids, animats i amb moltíssim de suport de la gent de
València, un 10 per a ells!
Anem
per parts, la Paula i la Mercè sortien de darrera, amb poca
preparació i per part de la Paula inclús sense cap intenció
d'acabar-la, però els ànims de la gent i el distret recorregut, més
el recolzament de la Mercè, van fer que totes dues acabessin la
cursa sense problemes, amb un temps gens dolent i un molt bon sabor
de boca.
Per
la seva part el Roger també estava a l'expectativa de quin temps
faria, sabia que no estava ràpid degut a la lesió que va patir
durant l'estiu, però estava disposat a donar-ho tot, i així va ser,
va sortir davant i va fer un molt bon temps quedant-se també amb
molt bones sensacions i content de la cursa feta.
I per
ultim el Bernat, que corria afrontava la seva segona marató sense
massa convenciment, si ve muscularment es trobava força millor que a
la de Barcelona, ara tenia més lesions i no feia la pinta d'acabar
be la cosa, de fet els últims 15 dies abans de la marató portava
acumulats la friolera de 20km, amb l'esperança de que un descans
previ ajudaria a descarregar les lesions dels genolls, peu i
periostitis, i sabent que poca forma es perdria aquests dies.
Comença
la marató, la intenció es anar a 5' i intentar apropar-nos a les 3h
30min, els primers km sembla que hauria d'anar més sobrat, no
m'acabo de trobar còmode, però passats 4 o 5km ja vaig còmode,
segueixo anant més ràpid del que toca, passo els 10km pensant que
si al 20 em trobo així nirem be, passo el 20 pensant que si el 30 em
segueixo trobant igual nirem mes que be, però quan m'apropo al km 30
ja veig que no arribaré amb les mateixes sensacions al 40, els
quàdriceps ja comencen a apretar, i se que patiré, tot i que
llavors encara vaig molt be, i porto un ritme de 4.50'min/km, em
sobra temps. Arriba el km 32 i passo al Bart, que s'ha trobat el mur
al km 28, tot i estar molt en forma i portar un bon entrenament, el
mur avegades no avisa. I a partir d'aquí comença el meu adebacle,
tot i estar molt content perquè les lesions es comporten, els
quàdriceps son roques, costa molt córrer, tinc la sensació d'haver
d'esprintar, però tothom em va passant...
Els
últims km els faig amb molt de patiment, forço la maquina a tot lo
que es pot, se la causa, falta d'entrenament, i precisament per
aquesta raó em permeto el luxe de forçar, perquè se quines
conseqüències hi hauran, i se com posar-hi remei la pròxima
vegada. Al km 35 em passa la llebre del 3:30, i em ve al cap el que
he pensat al colocarme a la sortida per davant seu, "si la
llebre no em passa abans del km 35 u tinc fet", perquè tant
content estaria fent un 31 que un 39. Els últims km batallo amb mi
mateix per no parar, no pot ser que després de patir tant faci un
temps pitjor que a BCN, no puc perdre tot el temps que he guanyat per
nar massa forçat parant-me, sentiria una sensació d'esforç
malgastat que no vull tenir. Tinc la sensació que aviat m'atraparà
la llebre del 3:45...
Finalment
arribo amb un temps molt més bo del que em penso, 3:32:35, ole jo!,
no podia donar més. Arribo sota mínims, m'he de recolzar a les
baranes, marejat, sense puguer caminar gaire estona seguida, i amb
rampes per tot el cos, músculs que no sabia ni que es podien arribar
a enrampar, cosa que fa que haguem de tornar cap al hotel amb taxi,
no hi ha collons d'arribar caminant.
Mort,
però feliç
Resultats:
| 33a Marató de Valencia 2013 | ||||
| Posició | Participant | Temps | Ritme | |
| 3331 | Bernat Loomans | 3:32:35 | 5:02 | Millor marca personal! New MiU Record! |
| Carrera Divina Pastora Valencia 10km | ||||
| Posició | Participant | Temps | Ritme (min/km) | |
| 409 | Roger Martí | 42:18 | 4:14 | |
| 6677 | Paula Loomans | 1:11:41 | 7:10 | |
| 6678 | Mercè Guàrdia | 1:11:41 | 7:10 | |
Imatges:
Abans de sortir, fent pinya i amb ganes i por per igual
Com no, merci als acompanyats Josep i Lali també per l'ajuda i companyia!!
Escalfament, fa fred pro pinte bon temps
I donen la sortida, perdoneu si ha valgut una millonada, pero que n'es de bonica aquesta imatge...
.jpg)
Durant la cursa, tots encara amb bones cares
Es pot correr més feliç??
La marató sempre va fent "mella" a les cares
Arriba Quick Roger! No fa cara de patiment, es d'esforç, content de poguer apretar
Marit i muller, tal para qual
Mare i filla, sense creure's massa que han acabat, i saltant d'alegria
Els 100x100 fondistes infiltrats, contents d'acabar, perqué fer-ho ja es un orgull per qualsevol
I servidor, que tot i patir com poques vegades...
Content i feliç d'haver-ho fet, ho tornaria a repetir, i de ben segur que no tardarem gaire ;)
PD: I paral·lelament teniam 9 MiU Runners corrent a Ivars, ja semblem un club i tot!! En breus la crònica...
.JPG)
